Historia

El nom de Manresa apareix documentat per primera vegada l'any 889.A partir de mitjans del S. X hom ja troba referències al comtat de Manresa, un comtat sense comtes que responia una finalitat militar i de repoblació: les terres centrals havien esdevingut pràcticament despoblades a causa dels enfrontaments amb els musulmans de Lleida. A la primera meitat del segle XIV, Manresa visqué una època daurada en els àmbits demogràfic, econòmic i urbanístic, amb obres religioses i civils tan importants com la Seu, l'església del Carme, el Pont Nou o la Sèquia. Alguns historiadors han xifrat la població de Manresa a la segonas meitat de segle XIV en uns 3.000 habitants.

Els segles posteriors foren d'un creixement lent, seguint la tendència general de Catalunys que va entrar en una etapa de decadència respecte a altres terres peninsulars. Guerres civils, epidèmies, problemes dinàstics... Hom destacaria, com a un fet que posteriorment tindria una forta trascendència, l'estada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola els anys 1522-23.

L'esplendor de la ciutat com a tal es recuperaria al segle XIX. Després d'uns inicis de centuria marcats per la Guerra del Francès, en que Manresa hi tingué un paper destacat (crema del paper segellat i batalla del Bruc, 1808), la ciutat va aconseguir consolidar-se com un dels centres industrials tèxtils més importants de Catalunya. La ciutat es va eixamplar ràpidament al voltant de les carreteres de Vic i de Cardona, i també del nou Passeig de Pere III. L'any 1892, l'Assemblea Catalanista aprovà al saló de sessions de l'Ajuntament les Bases de Manresa, primera plasmació escrita dels objectius polítics del catalanisme.

Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la mobilització política i social a la ciutat. Durant el breu període de la segona república (1931-36), es van construir importants obres públiques de caire sanitari, educatiu i cultural. Després de la guerra civil, la ciutat va viure uns anys difícils però va reprendre el camí del creixement econòmic i va entrar en una llarga fase d'expansió urbanística, causada en gran part per l'afluència d'immigrants del sud d'Espanya. A partir de 1979, els ajuntaments democràtics han treballat per embellir la ciutat i dotar-la dels equipaments públics necessaris. L'any 1989, Manresa va celebrar el milcentenari de la seva existència com a ciutat, una llarga i densa experiència històrica que determina el seu tarannà i li permet encarar el futur amb confiança.

Un patrimoni artístic sorprenent

El patrimoni d'una ciutat és un reflex fidel de les seves èpoques de major o menor puixança. Així, les etapes dle Gòtic i del Modernisme srean les que millor representaran la ciutat sense oblidar altres etapes que constitueixen un referent per si mateixes.

La col.legiata-basílica de Santa Maria de la Seu (s.XIV) és, sens dubte, l'edifici senyer de la ciutat i el que li confereix un perfil que la identifica arreu. La Seu conté mostres d'escultura i de pintura molt notables, entre les quals destaca el famós retaule de l'Esperit Sant, de Pere Serra.

L'imponent edifici de l'antic col.legi de Sant Ignasi (s.XVII) acull el Museu Comarcal, amb una important col.lecció de peces d'art de totes les èpoques, especialment del Barroc. A part, la ciutat compta amb altres museus: el Museu de la Tècnica, el Museu de Geologia i el Museu de la Seu. La Casa de la Ciutat és una remarcable construcció del segle XVIII, el saló de sessions de la qual acollí l'assemblea que elaborà les Bases de Manresa. D'aquí ja passem a l'etapa contemporània, amb els edificis emblemàtics del nou centre de la ciutat (Passeig Pere III), que són mostres del modernisme, del noucentisme i de l'art decó: la casa Torrents, la casa Lluvià, el Casino, el teatre Kursaal, els magatzems Jorba i d'altres. També són destacables les nombroses mostres d'arquitectura industrial pertanyents al segle XIX (fàbrica dels Panyos, fàbrica Balcells, etc.).

Manresa es dóna a conèixer a l'exterior

Manresa ha esdevingut el punt de creuament entre l'Eix Transversal i el del Llobregat i, per tant, el nus de comunicacions més cèntric de Catalunya. Aquesta condició de centralitat es veurà reflectida en les programacions d'iniciatives culturals que implicaran a les ciutats que uneix l'eix Transversal. Pel que fa a l'eix del Llobregat, Manresa s'agrupa amb la resta de ciutats de la Catalunya Central i l'Ariège que volen aprofitar l'E9 per rendibilitzar-se de la complementarietat comercial i industrial entre les poblacions entre Barcelona i Tolouse.

Manresa també és dóna a conèixer com atractiu turístic per ser la ciutat o­n Sant Ignasi de Loiola va viure i escriure els Exercicis Espirituals i per ser la capital de la cuina del secà. Per promoure aquest atractiu gastronòmic, l'Ajuntament, conjuntament amb la Denominició D'Orígen del Pla de Bages, el Gremi d'Hostaleria, Caixa de Manresa, el diari Regió 7, l'escola Joviat, associacions de veïns, grups excursionistes i la Diputació de Barcelona organitza anualment la Setmana Gastronòmica de la Cuina del Secà en la que es programen excursions, degustacions populars, concursos de cuina, taules rodones i mercats artesanals per donar a conèixer la cuina i els productes autòctons del Bages.